Requisits per accedir a la pensió de incapacitat permanent total

En aquest article analitzem la sentència del Tribuna Suprem (TS) del 15-07-2015 (ROJ: STS 3962:2015) la qual estableix que per tenir dret a l’increment del 20% de la pensió de Incapacitat Permanent total (IPT) no n’hi ha prou amb el fet de tenir l’edat de 55 anys, ni amb el fet de no exercir activitat retribuïda per compte aliena o pròpia, sinó que a part d’aquests fets, és imprescindible que no es tingui la titularitat real d’un establiment mercantil i no és suficient acreditar la baixa al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) ni la baixa a l’IAE (Impost Activitats Econòmiques) als efectes d’acreditar l’existència d’aquest requisit.

La sentència fa referència a una treballadora afiliada al RETA que se li reconeix una incapacitat permanent total però sense dret a percebre l’increment del 20% que estableix la legislació vigent ja que no queda acreditat que no ostenti la titularitat de l’establiment mercantil que regentava amb anterioritat. Tal pretensió és igualment rebutjada a l’entendre que subsisteix la falta d’acreditació de la cessació efectiva en la titularitat de l’establiment mercantil, ja que no es pot demostrar a través de la baixa a l’IAE.

Pel TS la doctrina correcte és la de la sentència recorreguda, una vegada centrada la qüestió controvertida en determinar si la treballadora, a la que se li ha reconegut una IPT per la professió habitual del RETA, amb dret a la pensió corresponent, té o no dret a l’increment del 20% sobre aquesta pensió, el fonament es basa en les següents consideracions:

1. No es considera suficient ni la baixa en el RETA ni la baixa a l’IAE als efectes d’acreditar la concurrència del requisit de no ostentar la titularitat d’un establiment mercantil o industrial ni d’una explotació agrària o marítima-pesquera com a propietari, llogater, usufructuari o qualsevol altre concepte equivalent.
2. Han de concórrer conjuntament els tres requisits que el precepte legal exigeix (D 2530/1970 art. 38.1), per la qual cosa no és suficient el compliment de l’edat de 55 anys, ni el fet de no exercir activitat retribuïda per compte aliena o pròpia; sinó que a part d’aquests dos fets és necessari que no s’ostenti la titularitat real d’un establiment mercantil.
3. Si es manté la titularitat de l’establiment mercantil tot i encarregar la gestió i direcció a una tercera persona, també en aquest cas es veuria privat de la possibilitat de percebre l’increment addicional del 20%, que ha d’entendre’s en suspens mentre es mantingui la titularitat del negoci i que podria posteriorment reclamar-se quan s’acrediti la pèrdua efectiva d’aquesta titularitat.

Olga Rodríguez Cuadra – Departament laboral.